Isabel-Clara Simó
Isabel-Clara Simó i Monllor, née le à Alcoi (Alicante, Espagne) et morte à Barcelone (Catalogne, Espagne) le , est une écrivaine et journaliste espagnole, d'expression catalane, un des noms de la littérature catalane. Elle a milité au sein de Solidarité catalane pour l'indépendance
Biographie
modifierElle est née en 1943 à Alcoi[1]. Etudiante, elle tisse des liens avec plusieurs personnalités de la lutte pour la reconnaissance de la langue et de la culture catalanes[1]. Après avoir obtenue une licence de philosophie, elle enseigne. Puis elle dirige avec son mariun hebdomadaire engagé dans le mouvement nationaliste catalan, Canigó[1].
Comme journaliste, Isabel-Clara Simó devient la directrice de cette publication Canigó[2] et elle travaille également pour le journal Avui. Elle devient déléguée du Département de la Culture de la Généralité de Catalogne. En 1999 elle reçoit la Creu de Sant Jordi, distinction décernée par cette Généralité, pour l’ensemble de son œuvre littéraire.
Comme écrivaine, elle est un des écrivains d'expression catalane les plus distingués et ayant rencontré le plus de succès[1]. Elle est en effet la lauréate de divers prix, comme le Prix Sant Jordi du roman en 1993, pour La Sauvageonne, élégie pour Dolores Mendoza[1]. En 2001, elle reçoit le prix Andròmina pour son œuvre Hum ... Rita!: L'home que ensumava dones. En 2009, elle reçoit le prix Trajectòria à la Setmana del Llibre en Català. Selon cette organisation, ce prix reconnaît ainsi l'énorme travail de l'écrivaine et ses efforts pour protéger la langue catalane. En 2013, elle reçoit la médaille d'or du conseil municipal d'Alcoi, ainsi que sa clé de la ville. Elle se voit décerner en 2004 le prix Crítica dels Escriptors Valencians pour son essai En legítima defensa, un recueil d'articles[1]. En 2007, elle remporte le Prix de Novel·la Ciutat d'Alzira avec El meu germà Pol [en français Mon frère Paul]. Elle se met dans la peau d'êtres en marge de la société et fait partager au lecteur leurs sentiments[1].
En 2017, elle remporte le Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Elle meurt à Barcelone le [3].
Œuvre
modifierRomans
modifier- 1983 : Júlia, Barcelone, La Magrana
- 1985 : Ídols, Barcelone, La Magrana
- 1986 : T'estimo, Marta, Barcelone, La Magrana
- 1986 : El secret d'en Toni Trull, Barcelone, Barcanova
- 1987 : El mossèn, Barcelone, Plaza i Janés
- 1990 : Els ulls de Clídice, Barcelone, Ed. 62,
- 1990 : La veïna, Barcelone, Àrea, 1990
- 1991 : Una ombra fosca com un núvol de tempesta, Barcelone, Àrea
- 1991 : La Nati, Barcelone, Àrea, 1991
- 1992 : El Mas del Diable, Barcelone, Àrea
- 1992 : Raquel, Barcelone, Columna (littérature de jeunesse)
- 1994 : La salvatge, Barcelone, Columna
- 1995 : La innocent, Barcelone, Columna,
- 1996 : Joel, Barcelone, Columna[4],
- 1998 : El professor de música, Barcelone, Columna
- 1998 : De nom, Emili, Barcelone, Columna
- 1999 : El gust amarg de la cervesa, Barcelone, Columna
- 2000 : T'imagines la vida sense ell?, Barcelone, Columna
- 2001 : Hum... Rita!: L'home que ensumava dones, Valence, Eliseu Climent / 3i4
- 2002 : L'home que volava en el trapezi, Barcelone, Columna
- 2006 : Adéu-suau, Barcelone, Ed. 62
- 2006 :Dora diu que no, Alzira, Bromera (littérature de jeunesse)
- 2007 : El caníbal, Barcelone, Columna
- 2008 : El meu germà Pol, Alzira, Bromera
- 2010 : Amor meva, Barcelone, Ed. 62[5]
- 2012 : Un tros de cel, Alzira, Bromera
- 2013 : Els invisibles, Barcelone, Amsterdam[6],[7],[8],[9],[10]
- 2013 : La vida sense ell (nouvelle version de T'imagines la vida sense ell?), Alzira, Bromera
- 2015 : L'amant de Picasso, Alzira, Bromera
- 2016 :Jonàs, Barcelone, Edicions 62
Narrative
modifier- 1979 : És quan miro que hi veig clar, Barcelone, Selecta
- 1985 : Bresca, Barcelone, Laia
- 1987 : Alcoi-Nova York, Barcelone, Ed. 62
- 1992 : Històries perverses, Barcelone, Ed. 62
- 1995 : Perfils cruels, Barcelone, Ed. 62
- 1997 : Dones, Barcelone, Columna
- 1997 : En Jordi i la sargantana, Barcelone, Columna (littérature de jeunesse)
- 1999 : Contes d'Isabel: antologia, Barcelone, Columna
- 2000 : Sobre el nacionalisme (Carta al meu nét), Barcelone, Columna
- 2001 : Estimats homes (Una caricatura), Barcelone, Columna
- 2003 : En legítima defensa, Barcelone, Columna
- 2004 : Angelets, Barcelone, Ed. 62
- 2008 : Adéu Boadella, Barcelone, Mina
- 2010 : Homes, Alzira, Bromera
- 2014 : Tota aquesta gent, Barcelone, Edicions 62
Autres
modifierThéâtre
- 1990 : ... I Nora obrí la porta, Barcelone, Revista Entreacte
- 2004 : Còmplices, Alzira, Bromera
- 2012 : La visita, Alzira, Bromera
Œuvres dramatiques représentées
- 1982 : Dona i Catalunya, Institut français
- 1999 : Dones. Mite-les, Barcelone, théâtre Regina
- 2003 :Còmplices. Pep Cortès, Granollers, théâtre de Ponent
Poésie
Études littéraires
- 2005 : Si em necessites, xiula, Barcelone, Ed. 62
Textes autobiographies
- 2009 : Els racons de la memòria, Barcelone, Ed. 62
Recherche et diffusion
- 1989 : El món de Toni Miró, Valence, Ed. de la Guerra
Distinctions
modifier- 1978 : Prix Víctor Català, pour És quan miro que hi veig clar
- 1985 : Critique de la Communauté valencienne, pour Ídols
- 1993 : Prix de la critique Serra d'Or pour Històries perverses
- 1993 : Prix Sant Jordi du roman pour La salvatge
- 1994 : València de Literatura-narrativa pour La innocent
- 1999 : Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa pour El professor de música
- 2001 : Premis Octubre - Prix Andròmina de narrative pour Hum... Rita! : L'home que ensumava dones
- 2002 : APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català)
- 2004 : Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig pour En legítima defensa
- 2007 : Prix Ville d'Alzira de roman pour El meu germà Pol
- 2009 : Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig pour Adéu Boadella
- 2009 : Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català
- 2009 : Prix Pompeu Fabra
- 2010 : Prix Joanot Martorell de narrative de Gandia pour Amor meva
- 2011 : Ciutat d'Alcoi de teatre pour La visita
- 2013 : Memorial Jaume Fuster de l'AELC pour l'ensemble de sa carrière
- 2013 : Médaille d'Or de la ville d'Alcoi
Notes et références
modifier- 1 2 3 4 5 6 7 Marta Martínez Valls, « Simó, Isabel Clara [Alcoi 1943] », dans Béatrice Didier, Antoinette Fouque et Mireille Calle-Gruber (dir.), Dictionnaire universel des créatrices, Éditions Des femmes, , p. 4002
- ↑ Viadel 2012, p. 385.
- ↑ (es) « Fallece la escritora Isabel-Clara Simó a los 76 años », sur Diario Palentino,
- ↑ (ca) Lena Paüls et Josep Miàs, « Isabel Clara Simó », sur Autors i autores, Associació d'escriptors en llengua catalana (AELC) (consulté le )
- ↑ (ca) Raül Maigí, « Conflictes entre mares i filles », El Punt, (lire en ligne, consulté le ).
- ↑ (ca) Salvador Almenar, « Isabel-Clara Simó reivindica "els oblidats de la història" », Ara, (lire en ligne, consulté le ).
- ↑ (ca) Tere Rodríguez, « Herois de l'invisible », El Punt Avui, , p. 47 (lire en ligne, consulté le ).
- ↑ (ca) « Isabel-Clara Simó, la revolta dels invisibles », VilaWeb, (lire en ligne, consulté le ).
- ↑ (ca) Juan Manuel Játiva, « Entre Volterà i Amsterdam », El País, (lire en ligne, consulté le ).
- ↑ (es) « Isabel-Clara Simó da voz en "Els Invisibles" a quienes han estado ignorados », sur Las Provincias, (consulté le ).
Voir aussi
modifierBibliographie
modifier- (ca) Francesc Viadel, Valencianisme : L’aportació positiva, Valence, PUV, , 453 p. (ISBN 978-84-370-8820-4), p. 385-386
Liens externes
modifier- Notices dans des dictionnaires ou encyclopédies généralistes :