Josep Palomero

linguiste espagnol

Josep Palomero i Almela (Borriana, ) est un linguiste et écrivain valencien, vice-président de l'Académie valencienne de la langue[Quand ?][1] (AVL).

Josep Palomero i Almela
une illustration sous licence libre serait bienvenue
Biographie
Naissance
Voir et modifier les données sur Wikidata (73 ans)
BorrianaVoir et modifier les données sur Wikidata
Nationalité
Formation
Activités
Autres informations
Parti politique

Biographie

modifier

Il est licencié en philologie hispanique à l'Université Autonome de Barcelone (1976) et docteur pour l'Université Jacques-Ier de Castellón (2016) avec une thèse titrée “Estudi biogràfic i literari d’Artur Perucho Badia. Comunicació i societat en la primera meitat del segle xx” (Étude biographique et littéraire d'Artur Perucho Badía. Communication et société dans la première moitié du XXe siècle). Il a été professeur d'enseignement secondaire dans les matières de Langue et Littérature espagnoles (1977-1985) et de Langue et Littérature valenciennes (1985-2013).

Palomero a combiné le travail de professeur d'enseignement secondaire, sa carrière politique, quelques postes pendant quelque temps dans le Department d'Éducation de la Généralité valencienne avec ses tâches littéraires, presque toujours en catalan. Il a aussi reçu beaucoup de prix littéraires. Les suivantes peuvent être soulignés: Prix Jordi de Sant Jordi de poésie de la Ciutat de València (1980)[2], prix Eduard Escalante de théâtre (2001)[2], Prix Tirant lo Blanc de narrative juvénile (1982), prix des Critiques des Écrivains Valenciens (1994), prix Ciutat d'Alzira de Roman (1996).

Il est auteur d'une cinquantaine d'ouvrages pédagogiques ou littéraires[2],[1].

Il devient membre de l'AVL sur proposition du PSPV-PSOE[2], de l'Association d'Écrivains en Langue Catalane, de l'Association Internationale de Langue et Littérature Catalanes, du PEN Club et de la Société Générale d'Auteurs et d'Éditeurs de l'Espagne.

Œuvres

modifier

Éducation

modifier

Enseignement

modifier
  • Guia didàctica d’Ausiàs March i els altres poetes musicats per Raimon (1985). (ca)
  • D’Eduard Escalante a Rodolf Sirera. Perspectiva del teatre valencià modern (1995). (ca)
  • Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle xx (1997). (ca)
  • Accent greu, Llibre de llengua de nivell superior (2000). (ca)

Littérature pour des jeunes et des enfants

modifier
  • El pardalet sabut i el rei descregut (1982). (ca)
  • La font d’en Galceran (1989). (ca)
  • Vuit contes i mig (1993). (ca)
  • La torre de la bruixa (2005). (ca)

Recherche

modifier

Critique littéraire

modifier
  • Jaume Bru i Vidal i Home endins (1999). (ca)
  • Algunes observacions sobre les paraules de Raimon (2009). (ca)
  • L’aigua en les cançons de Raimon (2012). (ca)
  • Memòria de l’exposició Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d’esperances (2013). (ca)
  • La producció literària en valencià de Lluís Guarner (2014). (ca)
  • Les lletres de les cançons de Raimon (2015). (ca)

Sur Borriana

modifier
  • L'etimologia del nom Borriana (1976). (ca)
  • Toponímia urbana de Borriana (1980). (ca)
  • Pell de taronja, mig segle [1890-1940] d'arquitectura a Borriana (1986). (ca)
  • Antroponímia popular de Borriana: els malnoms (1987). (ca)
  • La literatura popular a Borriana (1990). (ca)
  • Els jocs de carrer dels xiquets i xiquetes de Borriana (1995). (ca)
  • Cançons populars de Borriana (1998). (ca)
  • Borriana gràfica segle XX (1999). (ca)
  • Rafel Martí de Viciana, de Joan Rodríguez Condesa (2003). (ca)
  • Cítric desig (2003). (ca)
  • Toponímia costera i lèxic mariner de Borriana (2011). (ca)

Divulgation

modifier
  • Columbretes, de Ludwig Salvator (1990). (ca)
  • Del barco de vapor al ferrocarril dans Viajeros franceses por la Valencia del siglo XIX (1994). (es)

Poésie

modifier
  • Una untada de mostaza (1972). (es)
  • Innocents de pagana decadència (1978). (ca)
  • Crònica carnal (1980). (ca)
  • Quaderns de bitàcola (1986). (ca)
  • La rosa dels vents (1997). (ca)
  • El col·leccionista de botons (1979). (ca)
  • El pianista de jazz (1983). (ca)
  • Ball de màscares (1992). (ca)
  • Els secrets de Meissen (1994) (traduit à l'espagnol et adapté comme minisérie pour la Télévision espagnole par Roberto Bodegas[2] sous le titre El secreto de la porcelana). (ca)
  • El tatuatge dels apàtrides (1997). (ca)
  • El secreto de la porcelana (1999). (es)

Théâtre

modifier

Autres activités littéraires

modifier

Adaptations littéraires

modifier

Traductions au catalan

modifier
  • Caçadors de tigres (1998, Tigre ehizan, d'Aingeru Epaltza).
  • El tigre de Tasmània (1999) et El lleopard de les neus (2001), de Vicente Muñoz Puelles.

Scénarios pour des séries de television

modifier
  • Antoni Josep Cavanilles (1994). (ca)
  • El Marquès del Campo (1994). (es)

Références

modifier
  1. 1 2 (ca) « Josep Palomero i Almela » Accès libre, sur Gran Enciclopèdia Catalana (consulté le )
  2. 1 2 3 4 5 Viadel 2012, p. 364.

Voir aussi

modifier

Bibliographie

modifier
  • (ca) Francesc Viadel, Valencianisme : L’aportació positiva, Valence, PUV, , 453 p. (ISBN 978-84-370-8820-4), « Palomero Almela, Josep », p. 364

Liens externes

modifier