Maria Antònia Ortolà

tertiaire franciscaine valencienne

Maria Antònia Ortolà, née à Senija vers 1695, est une religieuse catholique espagnole, tertiaire franciscaine, condamnée à la perpétuité par l’Inquisition espagnole en 1727 pour avoir tenté de refaire sa vie à Valence après deux procès menés en 1717 et 1718 contre des agresseurs sexuels au sein du clergé à Dénia.

Maria Antònia Ortolà
Biographie
Naissance
Activité
Autres informations
Ordre religieux
Condamnée pour

Biographie

modifier

En 1717 et 1718, alors âgée d’environ 22 ans et célibataire, Maria Antònia Ortolà saisit l’Inquisition pour accuser les religieux Baltasar Enguix et Francesc Mir de sollicitation à Dénia[1]. Elle avoue aussi être rentrée en relation avec le diable, mais est pardonnée en mars 1718. Elle part alors à Valence et se fait tertiaire franciscaine, prenant le nom de Rosa de Santo Domingo. En 1727, elle est condamnée pour imposture à un autodafé et 200 coups de fouet en public puis silence et réclusion à perpétuité[2].

Références

modifier
  1. ↑ (ca) Albert Toldrà i Vilardell, « La sol·licitació sexual en confessió a Dénia i la inquisició (1704-1787) », Aguaits, no 36,‎ , p. 71‑92 (ISSN 2386-7345, lire en ligne)
  2. ↑ Zaragoza 2019.

Bibliographie

modifier
  • (ca) Verónica Zaragoza Gómez, « L’heterodòxia de Maria Antònia Ortolà: el camí del relat autobiogràfic al procés inquisitorial (1717-1727) », Manuscrits. Revista d’història moderna, vol. 37,‎ , p. 117‑136 (ISSN 2014-6000, DOI 10.5565/rev/manuscrits.215, lire en ligne)
  • (ca) Verònica Zaragoza, « Les trampes de la fe. Notes sobre la vida i obra de Maria Antònia Ortolà (Senija, c. 1695-?, d. 1728) a través dels seus processos inquisitorials », dans Actes del 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta, vol. 1, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta IECMA, (ISBN 978-84-944726-6-4, lire en ligne), p. 383‑400