Regina Opisso
Regina Opisso i Sala, née le à Tarragone et morte à Barcelone le , est une journaliste, romancière, musicologue et femme de lettres républicaine espagnole.
| Naissance | |
|---|---|
| Décès | |
| Nom de naissance |
Regina Opisso i Sala |
| Pseudonymes |
Regina Opisso, Regina Opisso de Llorens, Regina de Llorens, Rosa de Nancy, Rosa González, Teresa Guzmán, Diana Roldán, Lisette |
| Nationalité | |
| Activités | |
| Période d'activité |
- |
| Père |
Alfred Opisso i Viñas (d) |
| Fratrie | |
| Enfant |
Arturo Llorens Opisso (d) |
| Parentèle |
Antònia Opisso i Viñas (tante) Josep Opisso i Roig (d) (grand-père) |
| A travaillé pour |
Mundo Gráfico Las Noticias (Barcelone) (d) |
|---|---|
| Idéologie | |
| Genres artistiques |
Littérature d'enfance et de jeunesse, roman pour l'enfance (d), romance |
Après la guerre d'Espagne en 1939, elle devient écrivaine de roman d'amour et de littérature de jeunesse pour survivre sous la dictature franquiste, sous le nom de plume de Rosa de Nancy.
Biographie
modifierJeunesse généalogie
modifierRegina Opisso i Sala naît le à Tarragone, en Catalogne[1]. La famille Opisso réunit des hommes dont la plupart sont passés à la postérité, et des femmes souvent invisibilisés sous la dictature de Franco[2]. Le grand-père de Régina, Josep Opisso i Roig, est journaliste et directeur du Diari de Tarragona (es)[1]. Ses parents sont Antònia Sala i Gil et Alfred Opisso i Vinãs[réf. souhaitée], journaliste, historien et critique qui dirige La Vanguardia entre 1906 et 1916[1]. Son frère est le peintre et dessinateur Ricard Opisso i Sala[1]. Elle est la nièce des écrivains Antònia Opisso[3] et Antoni Opisso[4].
Carrière
modifierAu cours des années 1930 sous la Seconde République, elle publie dans plusieurs journaux en catalan et en espagnol, notamment sur le thème des droits et de la condition des femmes, la politique[5], sujets qui sont peu abordés par les rédactrices[1]. Catalaniste républicaine[6], elle écrit notamment les romans inspirés par l'anarchisme : La víctima, Mi honor... ¡no importa! ou encore ¡Me basto yo! qui paraissent dans La Novela Ideal[7],[8].
Après la guerre d'Espagne[8], sous la dictature franquiste, elle doit se reconvertir en autrice de littérature de jeunesse et de romans roses sous plusieurs pseudonymes dont celui, le plus célèbre, de Rosa de Nancy[9], pour survivre durant le régime de Franco[10].
Elle meurt le dans la ville de Barcelone[1],[11] où une place porte son nom[12].
Publications
modifierOuvrages
modifier- (es) La victima, La Revista Blanca, coll. « La Novela Ideal » (no 146) (lire en ligne).
- (es) Mi honor...¡No importa!, La Revista Blanca, coll. « La Novela Ideal » (no 125), entre 1920 et 1930 (lire en ligne).
- (es) ¡Me basto yo!, La Revista Blanca, (lire en ligne).
- (es) La venganza de una mujer, Barcelona, La Revista Blanca, coll. « La Novela Ideal » (no 258), , 32 p. (OCLC 702545628, lire en ligne).
- (es) Las vacaciones de Florencia (ill. Emilio Freixas), Cíes Galiciana : Biblioteca Digital de Galicia, , 127 p. (OCLC 1098050176, lire en ligne)
Articles de presse
modifier- (ca) « Bajo el azul », El Diluvio, (lire en ligne).
- (ca) « La moda en la playa », Revista Ford, (lire en ligne).
- (es) « Arturo Cuyás, catalan de Norteamérica », Destino, (lire en ligne).
Bibliographie
modifier- (ca) Elvira Altés, Les periodistes del temps de la República, Col-legi de Periodistes de Catalunya, coll. « Vaixells de paper », (ISBN 978-84-933434-8-4, lire en ligne).
- (ca) Sara Rovira Romero, Regina Opisso i Lola Cos : de l'articulisme republicà i feminista a l'oblit, Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències de la Comunicació, , 178 p. (lire en ligne)[13].
- (es) Aurélie Vialette, « Review of Matrimonio, familia y estado: escritoras anarco-feministas en "La Revista Blanca" (1898-1936) », Revista Canadiense de Estudios Hispánicos, vol. 36, no 3, , p. 600–602 (ISSN 0384-8167, lire en ligne, consulté le ).
- (es) Didier Corderot, « "Biblioteca Rocío" (1937-1939) o las virtudes de la novela rosa durante la Guerra Civil española », Tropelías. Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, no 23, , p. 26–48 (ISSN 2255-5463, DOI 10.26754/ojs_tropelias/tropelias.201523993, lire en ligne, consulté le ).
Références
modifier- 1 2 3 4 5 6 (ca) la rédaction, « Diccionari històric de periodistes catalans - Institut d'Estudis Catalans », sur dichpc.iec.cat (consulté le )
- ↑ (ca) [vidéo] « Dones a la història de Tarragona - Antònia i Regina Opisso », TGNcultura, , 4:41 min (consulté le )
- ↑ (en) « Regina Opisso dans Women and Spanish Kiosk Literature (1907-1939) », sur loyolanotredamelib.org (consulté le )
- ↑ (ca) Montserrat Palau (coordination), Escriptores tarragonines, Arola Editors, coll. « Col·lecció Atenea », (ISBN 978-84-92839-70-4, lire en ligne)
- ↑ (ca) Regina Opisso, El soto del cerezal, La Revista Blanca, coll. « La Novela ideal » (no 247), (lire en ligne)
- ↑ (ca) Montserrat Palau Vergès, « Antònia i Regina Opisso », sur Universitat Rovira i Virgili via SlideShare, (consulté le )
- ↑ OpenLibrary.org, « Regina Opisso, 20 œuvres », sur Open Library (consulté le )
- 1 2 (ca) la rédaction, « Regina Opisso i Sala », sur www.enciclopedia.cat (consulté le )
- ↑ (ca) « Regina Opisso », sur biblioromance.es (consulté le )
- ↑ (ca) « Regina Opisso Sala », Diccionari Biogràfic de Dones, sur dbd.vives.org (consulté le )
- ↑ (ca) Biblioteca de Catalunya, « A la muerte de una escritora - Regina Opisso », ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, sur arca.bnc.cat, (consulté le )
- ↑ (en) « Plaça de Regina Opisso Sala », sur Mapcarta (consulté le )
- ↑ (es) Regina Opisso i Lola Cos : de l'articulisme republicà i feminista a l'oblit (lire en ligne [PDF])