Maria Carratalà i Van den Wouver
María Carratalà i Van den Wouver, née à Barcelone le et morte dans cette même ville le , est une pianiste et compositrice féministe espagnole, membre du Lyceum Club de Barcelone dissout lors la dictature franquiste, après la guerre d'Espagne.
Naissance | |
---|---|
Décès | |
Nom de naissance |
Maria Carratalà i Van den Wouver |
Nationalité | |
Domiciles | |
Formation | |
Activités |
Membre de | |
---|---|
Maîtres |
Felipe Pedrell, Andreu Avel·lí Abreu i Boy (d), Vicent Costa i Nogueras (d), Modest Serra i Gonzàlez (d), Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach |
Biographie
modifierFille du couple barcelonais Josep Carratalà et Rosa Van den Wouver[1], Maria naît le 19 juin 1899 à Barcelone[2].
Elle étudie à l'École Française de Barcelone et au Conservatoire du Liceu[3], où elle a notamment comme professeur Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach. Elle étudie ensuite à Paris, avec Felipe Pedrell.
Elle se spécialise dans le répertoire hispanique[4], notamment le répertoire de Manuel de Falla.
Elle fait des concerts à Barcelone, où elle joue Francisco Guerau, Diego Pisador et Juan del Encina. En 1926, elle présente au piano la Suite Intertonal de Jaume Pahissa, puis en 1930 la Seranate a un infant, de Manuel Blancafort, sur un texte de Josep Maria López-Picó.
Elle est également l'une des membres fondatrices du Lyceum Club de Barcelone[5], organisation féministe qui milite pour les droits des femmes sous la Seconde République[6], avec Aurora Bertrana, Amanda Llebot, Anna Maria Martínez Sagi et Enriqueta Sèculi[7].
Références
modifier- (ca) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en catalan intitulé « Maria Carratalà i Van den Wouver » (voir la liste des auteurs).
- Teresa Julio, « Recuperant la memòria històrica: Maria Carratalà, una traductora teatral de preguerra », Caplletra. Revista Internacional de Filologia, vol. 61, , p. 39 (DOI 10.7203/Caplletra.61.8448)
- Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1899, número de registre 5674.
- « Conciertos: Sala Aeolian », La Vanguardia, 30 de maig de 1916, p. 9 (lire en ligne)
- Calendari 1999, Barcelona, Institut Català de la Dona,
- Teresa Julio, « El periodismo republicano en manos de mujer: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi », Asparkía, 27, , p. 131-145 (lire en ligne)
- (ca) « «Florentina», una peça inèdita de Maria Carratalà », sur Revista (Pausa.) Quadern de teatre contemporani, (consulté le )
- (ca) juditagudo, « Teresa Julio publica 'Maria Carratalà: Música, escriptura i traducció' », sur U-Divulga, (consulté le )
Articles connexes
modifierLiens externes
modifier