Rafael Xambó
Rafael Xambó i Olmos[1], également connu sous le nom d'artiste Rafa Xambó, né en 1954 à Algemesí, est un auteur-compositeur-interprète et sociologue valencien.
| Naissance | |
|---|---|
| Nationalité | |
| Activités |
| A travaillé pour | |
|---|---|
| Partis politiques |
Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans Bloc Nacionalista Valencià (en) Unitat del Poble Valencià Coalició Compromís |
| Instrument | |
| Site web |
Carrière musicale
modifier
Depuis les années 1970, il est engagé dans la cause valencianiste[1],[2].
Sa carrière musicale commence dans les années 1970 et se trouve liée de près à la Nova Cançó, avec un répertoire de chansons revendicatives interprétées en valencien[1],[3]. Il se fait connaître avec un grand nombre de concerts donnés au Pays valencien et en Catalogne[3]. En 1974, il remporte le premier prix au Festival de Noves Veu (« Nouvelles voix ») de Sabadell (province de Barcelone)[4].
Miquel Pujadó le décrit comme un chanteur « à la voix puissante [...] et un garçon strident »[3].
Il ne sort aucun disque lors de cette première période, probablement à cause de son activisme politique[3],[4].
Après une longue pause, il réapparaît sur scène avec le groupe La Fusteria (Àlvar Carpi et Carles Carrasco, auxquels se joignent plus tard Josep Maravilla et Bernat Pellicer) qui sort trois disques en 2002, 2003 et 2006[4].
Carrière politique et universitaire
modifierRafael Xambó est également professeur de sociologie à l'Université de Valence ; il est l'auteur de divers travaux sur la sexualité et, surtout, sur la sociologie des médias du Pays Valencien, dont il est un auteur de référence[1],[3].
Il est membre de la Société catalane de de communication de l'Institut d'Estudis Catalans[4].
En 2009 il est proposé par Iniciativa del Poble Valencià (IPV) et le Bloc nationaliste valencien (BLOC) pour représenter le groupe Compromís pel País Valencià au conseil d'administration de Ràdio Televisió Valenciana[2], ce qui entraîne des dissensions entre BLOC et Esquerra Unida del País Valencià[5].
Publications
modifier- (ca), L'alliberament sexual dels joves, mite o realitat: informe psico-social, Institució Alfons el Magnànim, 1986 (ISBN 84-505-3299-X)
- (ca) Sexualitat provisional, Institució Alfons el Magnànim, 1988 (ISBN 84-7502-225-1)
- (ca) Dies de premsa: la comunicació al País Valencià des de la transició politica, Valence, L'Eixam, 1995 (ISBN 84-87946-19-4)
- (ca) El sistema comunicatiu valencià , Universitat de València, 1998 (ISBN 84-370-3444-2)
- (ca) Comunicació, política i societat : El cas valencià, Valence, Eliseu Climent, , 1re éd., 180 p. (ISBN 84-7502-641-9)
Discographie
modifier- 7 acústics (2002) - PM produccions
- Dies oberts (2003) - Cambra Records
- Cançons de la memòria trista (2006)
- Andanes (2010) - Picap
Notes et références
modifier- 1 2 3 4 (ca) Guillem Verger i Arce, « Rafael Xambó i Olmos », dans Gran Enciclopèdia Catalana (lire en ligne).
- 1 2 Viadel 2012, p. 399.
- 1 2 3 4 5 (ca) Miquel Pujadó, Diccionari de la Cançó : D'Els Setze Jutges al Rock Català, Barcelone, Enciclopèdia Catalana, , 345 p. (ISBN 84-412-0467-5), « Xambó, Rafael », p. 301
- 1 2 3 4 Viadel 2012, p. 398.
- ↑ (ca) Esquerra i País acusa Glòria Marcos de partidista i reitera l'aposta per Xambó a RTVV, Vilaweb, 15/07/2007.
Annexes
modifierBibliographie
modifier- (ca) Francesc Viadel, Valencianisme : L’aportació positiva, Valence, PUV, , 453 p. (ISBN 978-84-370-8820-4)
Liens externes
modifier- Site officiel
- Ressource relative à la musique :